Adaptar-se al temps

Temps de festes majors. Ara Escaldes, acabarem el mes amb Sant Julià i començarem l’agost amb la capital, i no oblidem que ja han passat altres celebracions que, sense tenir-ne la denominació, acaben sent una veritable festa gran, com poden ser els rosers a les Valls del Nord o la festa del poble encampadana. Cito només les grosses, si se’m permet utilitzar el concepte i sense voler ofendre ningú. Al cap i a la fi, l’autenticitat que hom troba en les festes majors dels pobles més petits, organitzades sovint des del voluntariat dels mateixos veïns i amb quatre duros, els dona una dimensió difícil de trobar en les celebracions més institucionalitzades. Ni millor ni pitjor, senzillament diferents. Podria semblar que any rere any vivim el dia de la marmota, però les festes majors segurament són l’exemple més clar de com el pas del temps, els canvis que es produeixen en la societat, transformen i fan evolucionar tradicions. Aquest és un fet extrapolable a qualsevol festa de la cultura popular: no és possible que sobrevisqui i perduri si no s’adapta als temps i als ritmes de la societat. Si ho fa, aleshores creix, s’expandeix, el conjunt de persones que la fa possible es fa gran en comunitat, la gent en gaudeix col·lectivament i la dimensió de la festa traspassa límits establerts. Si no, és molt possible que quedin atrapats en el temps i per molt bones festes que s’haguessin fet en el passat, quedaran en la nostàlgia del record.