La por

Catorze de juliol, en plena canícula al Solà d’Andorra la Vella, el tot Andorra polític, social i empresarial, acudeix a la cita de periodicitat anyal indefugible de l’estiu, a LaMaison de France. Els discursos acostumen a ser de caràcter institucional, pura diplomàcia, aprofundint en la germanor entre els dos pobles. El nouvingut ambaixador, abans d’incidir en tots els aspectes de la col·laboració en positiu que són molts i necessaris, ens emet un missatge duríssim, referint-se al referèndum sobre l’Acord d’Associació amb la UE, dient-nos que un “no” tindria i portaria conseqüències. Entenc que a hores d’ara, la ciutadania andorrana disposa de tots els elements clau, per emetre la seva opinió adulta en el marc d’un referèndum vinculant, de forma lliure i assenyada. Em descol·loca que des del país bressol dels Drets Humans, on personalment s’ha forjat la meva formació i els meus coneixements acadèmics, amb eficiència, rigor i humanisme, vulguin convèncer-nos amb l’estratègia de la por. De forma instintiva, m’ha vingut al cap el cèlebre discurs del Copríncep Sarkozy, ara en arrest domiciliari, farà tot just quinze anys, a la plaça del Poble d’Andorra la Vella, tractant-nos subtilment de delinqüents. Andorra està plenament homologada en el context internacional, i govern, que ha negociat el text, ens vol mostrar les benaurances per fer el pas de gegant següent, que seria la implementació dels Acords amb la UE. La fórmula de retornar la decisió al poble via referèndum és d’una grandesa democràtica sense precedents, on no hi ha cabuda per la política de la por.