Festivals i llibres

L’estiu sempre es presenta com una bona temporada per al consum de festivals i llibres. Els primers ajuden a descomprimir-nos de la tensió que al llarg de l’any hem anat acumulant; el bon temps (que no necessàriament ha de ser sinònim de sol i calor, que plogui o ruixi al Pirineu també és bon temps) ens convida a gaudir d’altres tipus d’espectacles que se’ns ofereixen amb llum i colors. Al nostre entorn en tenim una gran diversitat per triar i remenar, però els que realment m’atrauen són els que s’emmarquen en l’arrel i la tradició, festivals de cultures que ens obren la visió cap a mons que desconeixem o dels quals en teníem una lleugera noció. I és clar, acabem planificant les vacances o les escapades de dos/tres dies en funció del calendari que t’ofereixen els programadors d’aquests festivals. En la sortida on gaudirem de danses, músiques, relats... hi afegim una bona dosi de lectura, perquè l’estiu és sense dubte l’època de l’any en la qual reduïm la pila de llibres que tenim pendents de llegir. Cada vegada més sovint, es tracta d’una pila imaginària, és a dir, d’un llistat d’obres i autors que en algun moment de l’any hem anotat la voluntat o necessitat de llegir-los. Sort en tenim del Notes del Mac, que ja ha pràcticament substituït la Moleskine, on fem recerca dels títols anotats i establim la prioritat de lectura molt sovint condicionada per l’estat de relaxament o l’entorn en el qual ens abstraurem. Festivals i llibres, totes dues tenen la particularitat que ens capbussen en un imaginari que ens ajuda a descobrir, que ens aporta reflexió, o senzillament ens distreu.