Europa, agenollada

La cimera de l’OTAN ha deixat una imatge lamentable d’una Europa submisa davant els Estats Units. L’actitud dels seus dirigents, amb l’excepció de Pedro Sánchez, ha estat tristament servil. Més armes, més diners públics cap a la indústria nord-americana i menys recursos per a la sanitat, l’educació i el benestar. Tot plegat, mentre Washington imposa aranzels del 30% i exigeix obediència militar. Els líders europeus ja no decideixen: esperen consignes. Ursula von der Leyen no lidera, obeeix. No hi ha projecte europeu, només dependència. Cap estratègia, cap dignitat. Només gestos buits i complicitat amb una deriva militarista que només beneficia els de sempre. La veu pròpia d’Europa ha desaparegut sota la tutela nord-americana, com si la Unió hagués renunciat definitivament a la seva autonomia geopolítica i moral. Mentrestant, Gaza crema i Europa calla. La doble moral és escandalosa. Amb Ucraïna es defensa el dret internacional; amb Palestina, es mira cap a una altra banda. El silenci europeu davant els crims a l’Orient Mitjà no és neutralitat, és complicitat. Dominique de Villepin ho va expressar amb claredat: l’occidentalisme, el militarisme, el democratisme i el moralisme són trampes que revelen una hipocresia que el món ja no tolera. I Europa, en lloc de liderar amb coherència, s’enfonsa en la seva pròpia contradicció. Cal recuperar la dignitat.