Obra i artista

Em va passar amb un conegut i premiat escriptor que, dit sigui de pas, ja no està entre nosaltres, però del qual m’estalviaré dir nom i cognoms. N’era un fervent admirador, m’havia llegit tots els seus llibres i esperava amb ànsia el moment d’una nova publicació. Als prestatges de l’estudi lluïen totes i cadascuna de les seves publicacions, i en els múltiples canvis de casa que he fet, on sempre perds algun llençol en el trasllat, el que mai s’extraviaven eren els seus llibres. Fins que va arribar el dia que, per aquelles casualitats en l’exercici de la meva professió, vaig tenir l’oportunitat de conèixer-lo. Durant una bona temporada, uns quants anys, vaig poder tractar-lo més enllà de la faceta d’escriptor, és a dir, en el terreny més humà. La meva fascinació pel creador literari a poc a poc es va anar apagant: com més el tractava més gran s’anava fent una boira que enterbolia la imatge que en tenia i sorgia una ombra d’home superb i arrogant. Aquesta ombra ho va acabar tapant tot. Consegüentment, el coneixement de la persona em va crear un rebuig cap a la seva obra de tal forma que vaig deixar de comprar els seus llibres i els que tenia a casa van passar a situar-se oblidats al fons de la lleixa. La pèrdua de la meva admiració va ser lenta, sense premeditació, senzillament va passar. Malgrat això, al cap dels anys del seu traspàs, no me n’estic de recomanar els seus llibres si es dona el cas en una conversa literària, però no estic del tot segur si encara avui no seria capaç d’agafar de nou un dels seus títols. Heus aquí les contradiccions que sempre ens generen aquell debat tan antic sobre si cal separar l’obra de l’artista.