Mana l’ordinador

Divendres passat vaig haver d’acudir a urgències de l’hospital. Primer de tot cal dir que l’atenció rebuda per part de tot el personal sanitari va ser molt bona i que en tot moment vaig sentir-me ben tractat. La part administrativa, tanmateix, em va deixar molt descontent. Quan algú arriba amb una necessitat urgent, el que espera és ser tractat al més aviat possible. Evidentment, ja hi ha un personal sanitari encarregat de decidir l’ordre de prioritat d’atenció, però aquesta és una altra qüestió. El problema és que quan entres a urgències el primer que et trobes és algú que de temes mèdics en sap tant com jo d’astrofísica i que és allà per cobrar. I, és clar, tu li expliques el teu problema, potser trobant-te malament, però l’únic que li interessen són les teves dades. En el meu cas, per a més inri amb la situació, l’administratiu em va dir: “Vostè no té CASS.” “Evidentment que en tinc, una altra cosa és que a tu no t’aparegui aquí per ves a saber quina raó”, li vaig respondre. Però, és clar, en el món modern manen els ordinadors i no les persones, i el que surt a la pantalla de la puta màquina dels collons va a missa. Vaja, que si la màquina li diu a l’administratiu “tira’t pel balcó” us asseguro que en segons s’ha fotut de dalt a baix. La part positiva és que hauria rebut tractament ràpid... Ja us podeu imaginar que en aquell moment de necessitat jo estava disposat a donar-li la targeta i el PIN perquè cobrés el que calgués a canvi que m’atenguessin. Ara bé, no hauria de ser així. Penso sincerament que quan passes la porta d’urgències el primer que t’hauries de trobar no és el cobrador del frac.