LC

La gratuïtat del servei de transport públic i/o col·lectiu de persones, promogut a Andorra pel Govern, representa una decisió política de caire popular molt potent, que abraça la recerca de diversos objectius, tots lloables: la recerca d’una mobilitat més sostenible, intentant reduir una presència massiva, quantitativament alarmant, del vehicle particular als carrers i carreteres del Principat. També, aquesta subvenció s’entén com una ajuda per a les butxaques de les economies domèstiques, afavorint els desplaçaments laborals i d’oci a cost zero. Les millores climàtiques, amb la cerca d’una petjada de carboni més amable, completarien la trilogia virtuosa d’èxit que ens proposa el Govern d’Andorra. L’executiu ha de gestionar aquesta gratuïtat, que en realitat és una subvenció, amb la cura que mereix el diner públic, centrant-se en uns pressupostos rigorosament assumibles i també, però, amb un estudi i un disseny de les línies i freqüències adaptades als requisits, costums i necessitats de la població. La secretaria d’Estat de Transports ens fa un tast d’uns canvis sensibles que es volen implementar a partir de la setmana vinent. S’han capficat a eliminar parades per escurçar temps de trajectes, quan aquesta inventiva només crearà disbauxa per escollir el bus adequat i fer transbordaments innecessaris. L’eliminació pura i dura de la línia LC, que ara realitza la circumval·lació perfecta de la megalòpoli central, amb servei a l’hospital, obac i centre econòmic i comercial, deixarà orfes de bus tot Engordany, simbolitzant una manca d’empatia resolutiva.