Cultura no, política!

L’afer Sixena és un exemple més de l’interès que desperta la cultura en l’àmbit de la política, entesa com a exercici del poder pels partits governants. És l’enèsima excusa per tirar-se els plats pel cap sense cap mena de mirament. El monestir –Sixena– i les obres d’art no serien objecte de litigi polític i fora de les esferes de l’art i la història no en sabríem res. La seva ubicació geogràfica l’ha acabat convertint en diana política. Resumint-ho, resumint: estar situada administrativament parlant a l’Aragó (Monegres) i haver sigut, fins fa quatre dies, una parròquia més de la diòcesi de Lleida. Fundat l’any 1188 a la Ribagorça, les ha vist de tots colors, però l’actual pifostio s’originà a finals del s. XIX. Convenientment barrejats –revisionats, també s’escauria–, els elements que el componen són explosius: Estat (Espanya) vs. territori identitari sense estat (Catalunya) que tira endavant un procés –El Procés– per assolir la independència, amb les conseqüències per tothom conegudes. Bascos i gallecs mai han despertat l’animadversió identitària que genera Catalunya. Ni tan sols durant els moments àlgids d’ETA en plena transició democràtica, perquè “Vascongadas” o Galícia han estat i es continuen considerant “españolas” en l’imaginari sociocol·lectiu dels veïns del sud. Paradoxalment, ambdós territoris els governen partits espanyols i molt espanyols, el PP-VOX i el PSC-PSOE. Art fràgil? Monestir deixat de la mà de Déu? Acord entre parts prioritzant les peces d’art, relat històric compartit? Ximpleries.