Sense petards

Si la tradició de llançar petards està relacionada amb el simbolisme d’espantar els mals esperits, potser millor que ho deixem de fer ja que, vist com va el món, no tenen cap efecte. Sí, entenc que els focs d’artificis i el soroll constant de l’explosió de la pólvora pot ser molt atractiu per a segons qui, però em venen al cap mil i un arguments de més calatge que ens donen la raó als qui procurem escapar-nos de la proliferació del llançament de petards durant la celebració de l’arribada del solstici d’estiu. No sé si en som més o menys, però el que sí que és constatable és la difícil convivència entre uns i altres que s’evidencia cada any per aquestes dates. I tot això en un país, un territori, on l’arribada de l’estiu la festegem amb el foc de les falles, dues maneres de celebració que coincideixen en el calendari però que són incompatibles en el mateix espai i temps com s’ha demostrat un any més o com comprovarem a Ordino aquest dissabte per la revetlla de Sant Pere. Per no parlar de les persones amb determinats trastorns de salut que sobreviuen com poden durant aquestes festes amb una angoixa de fa dies. O els animals... si no que preguntin a qui té gossos a casa. Al final és posar els efectes positius i negatius en cada plateret de la balança. O almenys que l’administració pública sigui conscient i responsable de cara als seus ciutadans i habiliti espais per als qui vulguin llançar petards i que aquests siguin de baixa intensitat. Posats a fer, però, si el foc ja compleix la missió de purificar, protegir i regenerar, potser no ens cal acompanyar-lo  de l’estrident detonació pirotècnica.