Orientació política

Els enfrontaments que han marcat el control al govern en la qüestió d’orientació política no han estat virulents a la cambra, també han estat exempts d’emocions fortes, contràriament a les previsions que alguns experts mediàtics podien intuir. Els mitjans consideren la situació excepcional, com ho mostren en la comunicació dels seus titulars a la premsa, quan en realitat els esdeveniments han estat un exemple en què en els debats han imperat l’elegància i la urbanitat. És ben cert que el temps ens situa en l’equidistància dels límits teòrics de la legislatura, i acotats a les portes de l’assossec estiuenc. Això ens presta a plantejar calma i serenitat. Ha estat, però, interessant, el debat sobre els impostos, o més ben dit sobre els estudis de la seva readaptació. DA ha escoltat i ha persistit en les seves trinxeres, però mantenint que la pressió fiscal no pressiona i és alhora suficient. Andorra Endavant ha plantejat una proposta interessant per original, proposant una rebaixa impositiva a les empreses que augmentin els sous dels seus assalariats, per sobre d’un alt llindar. Penso que la intel·ligència del suggeriment podria haver seduït alguns membres de la majoria. A cal PS res de nou, entossudits en la seva línia d’augmentar la pressió fiscal peti qui peti, independentment de les necessitats. Penso que quan s’equilibren raonadament els pressupostos generals de l’Estat, i és ben bé el cas, s’ha de promoure el creixement sostenible escalfant l’economia, i en aquest supòsit, els diners estan molt millor a les butxaques dels contribuents que a les arques de l’Estat.