Pels quatre costats

Com que s’acosta la nit més curta de l’any i la celebració de l’entrada del solstici d’estiu, no queda altra cosa que parlar de falles. La setmana passada escrivia sobre el gaudi del preludi de la festa, aquell que vivim amb intensitat elaborant tots els preparatius. Enguany ho fem amb un sentiment especial, que va més enllà del fet que cada col·lectiu prepari la seva festa, com així ha de ser. Ens trobem davant d’una celebració, la d’aquest 2025, que té components de doble satisfacció: d’entrada, serà la primera vegada des de la recuperació de la festa l’any 1987 que totes les parròquies rodaran falles amb els seus propis col·lectius. La nit del 23 de juny a Andorra la Vella, Sant Julià, Escaldes, Canillo, la Massana i Encamp; el 28 de juny a Ordino. El país cremarà pels quatre costats. Però és que aquest fet, a més, es produeix en el millor any que podria passar, que no és altre que el del desè aniversari de la inclusió per part de la Unesco de les falles del Pirineu com a Patrimoni cultural immaterial de la humanitat. Cert és que això no es produirà fins a l’1 de desembre i que, per tant, la celebració serà en aquella data, en la qual treballen intensament els companys d’Andorra la Vella. Molts dels que ens visitaran aquests dies, motivats per gaudir de la nostra festa, i segurament molta gent del país, només ens veuran com un espectacle de foc meravellós, però les falles són, sens dubte, una de les tradicions que, evolucionada en el temps, ens identifiquen més com a comunitat i ens fan sentir arrelats al territori.