Equilibri

Està demostrat que si volem gestionar convenientment totes les contribucions que ens atorga la nostra existència, ens cal endreçar ordenadament tots els paràmetres i variables per anar avançant. Probablement, en tots els àmbits de la vida, sigui el concepte d’equilibri la paraula clau, que ens permet progressar. El nostre Coprincipat, amb l’asimetria de les dues cares altament diferenciades que el caracteritza, és un exemple flagrant d’equilibri sui generis que marca una normalitat en el nostre sistema institucional. L’Andorra enclavada geogràficament al bell mig dels Pirineus ha de buscar sinergies econòmiques i específicament comercials amb els dos estats fronterers limítrofs. Les dificultats i mancances en mobilitat moderna, agreujades a la part francesa, per unes condicions climatològiques dures i extremes, representen un hàndicap majúscul. No obstant això, al sud, l’element diferencial que és Catalunya pot contribuir a l’ensems a aclarir i a vegades a provocar molta confusió. Un projecte de zona franca o d’economia especial a Organyà pot aportar valor afegit, sempre que una fiscalitat adaptada i amb excepcions acompanyi el projecte, també, però, en matèria sociolaboral. Per la part francesa, des d’una recerca constant de l’equilibri, s’ha explorat la mateixa possibilitat calcada entre Mérens i l’Hospitalet. Una França eminentment centralista i jacobina i un duet gens consolidat Espanya-Catalunya, àvids ambdós en tributació voluptuosa, no seran un factor fàcil per resoldre i assentar aquests projectes supranacionals i convertir-los en una realitat.