El preludi de la festa

Aquestes setmanes prèvies a una de les festes populars més esperades de l’any, m’ha vingut a la memòria un article de la doctora en Història de l’Art Maria Garganté, en el qual argumenta que el “preludi” és la millor part del temps festiu. Podeu trobar l’article en qüestió Què celebrem quan fem festa?, al número 33 de la revista El Món d’Ahir i que podeu consultar, en cas que no tingueu possibilitat de comprar-la, a la biblioteca comunal de la Massana (quina sort en tenim de les biblioteques!). Estic absolutament d’acord amb ella i ho constato cada vegada que, en el cicle anual de les festivitats populars, els diversos col·lectius preparem l’activitat en qüestió. Per exemple, ho vivim amb passió mentre preparem els diàlegs de l’ossa i ens trobem els dies previs per assajar-los, ens provem el vestuari, arrangem músiques i cançons, incorporem les novetats i al final, el dia esperat, hores abans esmorzem tots junts en un moment de disbauxa col·lectiva prèvia a la representació. O sense anar més lluny, d’aquí a pocs dies els carrers de totes les parròquies s’ompliran de rodes de foc giravoltades pels fallaires i que la gent sens dubte admirarà, però el col·lectiu fallaire de tot el país ja farà dies que sent plaer amb totes les activitats que serveixen de preludi de la festa: l’argolla, pelar beços, els tallers de falles... i tantes altres menys conegudes però necessàries per al bon funcionament de la celebració. Són els moments de més gaudi, i sabeu per què? Doncs és molt senzill: perquè totes elles les vivim en comunitat. La grandesa de la cultura popular.