Barruts oportunistes

Al llarg de la història, tenim milers d’exemples de barruts oportunistes que han aprofitat una situació concreta a favor seu, fent passar per damunt de tot els seus interessos particulars davant l’interès general, el bé comú. Els acaparadors de gra en temps de males collites a l’edat mitjana o a l’època moderna o els accionistes d’empreses armamentístiques que atien les tensions entre països per poder fer negoci a costa de morts aliens en són un magnífic exemple. Però sovint no cal pensar en grans malparits que aprofiten per pescar en situacions adverses i fer-se d’or; moltes vegades, en el dia a dia, tenim exemples de persones que s’aprofiten o abusen d’una posició de poder, autoritat o responsabilitat a favor seu, sense que els importi que la seva manera d’actuar vagi diametralment en contra del bé del conjunt del grup o ja de la societat en general. I jo sincerament em pregunto com aquesta gent té tan pocs escrúpols i tanta mala fe per actuar d’aquesta manera que és tan negativa i destructiva. Perquè treballar per l’interès del conjunt és dificilíssim, sobretot perquè cada casa és un món i cada persona una història, fet que complica sobre manera definir què és el més idoni per al conjunt. Per contra, destruir és tan fàcil com desmuntar un castell de cartes: amb un bri d’aire n’hi ha prou per fer caure la torre més alta. I sempre, els barruts oportunistes són allà per intentar treure’n profit i tirar per terra els esforços de tot el col·lectiu. Quina llàstima que hi hagi gent així, disposada a portar-se unes engrunes a la boca i impossibilitant que es pugui repartir entre tots el pa sencer...