Jocs

Els Jocs Olímpics d’estiu són, conjuntament amb el Mundial de futbol i el Tour ciclista de França, els tres esdeveniments esportius de llarga durada, presentats en un paquet conjuntat en el temps, més vistos i més mediàtics del planeta. És ben sabut que per participar-hi dignament, cal fer part de les elits esportives mundials, passant per uns duríssims cribratges i eliminatòries. El Comitè Olímpic Internacional (COI), a demanda expressa dels petits països europeus, va aprovar l’organització dels Jocs dels Petits Estats d’Europa, amb periodicitat biennal, en què tenen cabuda països que pertanyin al COI i que no tinguin més d’un milió d’habitants. Entenc que va ser una decisió interessant i alhora intel·ligent, donant cabuda i oportunitats a esportistes, que tot i el seu treball i disciplina, difícilment i en general podrien destacar i desenvolupar-se en unes Olimpíades d’estiu. Cal ser conscients i tenir clar que el desafiament esportiu serà sempre la lluita per combatre i destacar dins dels límits de la lliga i grup corresponent, i dins del cercle dels petits països europeus. El repte organitzatiu va més enllà, mostrant el nostre saber fer, la nostra cultura i peculiaritats, i reclamant una demostració de la força d’un poble que disposa d’uns components d’ambició i de coratge, fet que entenc que s’ha aconseguit. Ara toca buscar la forma de donar més visibilitat a aquests Jocs dels Petits Estats d’Europa, mediatitzant-los d’alguna manera, perquè destaqui la difusió i la seva explosió envers l’exterior, fet que entenc que no s’ha aconseguit.