Fàcil

A vegades tot és senzill, fàcil, simple... i de vegades ho fem tot complicat. Instal·lats en l’entorn de la crítica al del costat, tendim a veure més els defectes que no pas les virtuts. Vivim en una societat en què el soroll de la queixa sovint tapa la veu de l’admiració. Ens costa reconèixer el valor del que tenim a prop: la bellesa d’un paisatge conegut, la calidesa d’una tradició, la força d’una llengua. Ens hem acostumat a mirar enfora per trobar allò que ens falta, oblidant que, sovint, el que necessitem és més a prop.

Els països nòrdics tenen paraules que ens poden inspirar. El concepte danès hygge descriu aquella sensació de benestar i calidesa que es troba en les coses senzilles: una tassa de xocolata calenta en silenci, una conversa íntima a la vora del foc. El suec lagom, que significa ni massa, ni massa poc, ens convida a viure amb equilibri i moderació. Aquests termes no són només paraules: són una dimensió de vida, una manera de percebre el món que dona valor a l’essencial i a l’autenticitat.

Potser és l’hora de canviar la mirada. De començar a valorar. De practicar una crítica constructiva, que no destrueixi sinó que impulsi. De recuperar l’orgull de pertànyer, no des de la superioritat, sinó des de la bellesa.

Perquè estimar el propi país, no donar l’esquena al món, sinó obrir-s’hi, és entendre que la senzillesa no és pobresa, sinó riquesa d’esperit. I que, potser, la clau per avançar no és complicar-ho tot, sinó tornar a allò essencial.