Flexibilització

El Govern ha aprovat un projecte de llei qualificada de modificació de la Llei de la nacionalitat, en què ens diu que es flexibilitzen alguns requisits per permetre l’accés a la nacionalitat andorrana. Personalment, no hi veig gaire flexibilització. Tan sols una mica amb els infants nascuts a l’estranger, ja que no caldrà que un dels progenitors sigui andorrà i nascut al país, tan sols n’hi haurà prou que sigui andorrà. Es mantindrà el requisit dels vint anys de residència, encara que no serà necessari que siguin de forma ininterrompuda (els últims cinc anys, sí). I poca cosa més... No demanaré que es faci com a l’estat veí espanyol, on un andorrà pot demanar la nacionalitat amb tan sols dos anys de residència, però sí que m’hauria agradat una reducció del requisit dels 20 anys, almenys a 10 anys, que fins i tot podrien ser menys. De veritat calia un projecte de llei per efectuar tan pocs canvis? Això és com fer un parell o tres d’andorrans més i poca cosa més. És similar a quan es va aprovar la primera llei, que en lloc de parlar dels vint anys de residència deia que s’havia d’haver entrat a Andorra abans del 1960. Així que es limitava la nacionalitat a tan sols unes quantres persones. Sort que es van adonar de l’error modificant la llei. En fi, crec que hauríem de ser bastant més flexibles amb aquest projecte de llei i no limitar tant la possibilitat d’obtenir la nacionalitat andorrana. Tampoc augmentaríem la nostra població, tan sols el nombre d’andorrans. No crec que aquest fet ens perjudiqués, de cap manera, tan sols potser canviarien una mica les eleccions...