Certificat no, gràcies

La Unitat de Nacionalitat i Passaports, adscrita al Departament de Justícia i Interior del Ministeri de Justícia i Interior del Govern d’Andorra, CERTIFICA: que el/la Sr./Sra. Punts Suspensius Indefinits, de nacionalitat andorrana i amb número de passaport 00XXXXX ha iniciat els tràmits per renovar-lo i es troba a l’espera del lliurament d’aquest document. Per aquest motiu, des de la Unitat de Nacionalitat i Passaport s’emet aquesta certificació als efectes escaients. Andorra la Vella, XX de xxxxx del 2025”. Fil per randa aquest és el text del “certificat” que acaba en mans del ciutadà/na que, des de fa aproximadament un parell o tres de mesos es vol renovar el passaport. El motiu d’aquest “certificat” és que a la Unitat de Nacionalitat etc., s’han quedat sense llibrets per fer passaports. Tenint en compte que és l’únic document d’identitat dels andorrans per anar pel món, no és pas un fet que puguem considerar menor. Donat que tenen una validesa de deu (10) anys, no hauria de suposar massa problema –dic jo– conèixer-ne la necessitat. El món dels estocs ofereix una munió ingent de sistemes i programes de gestió, que tenen com a una de les seves màximes prioritats evitar la interrupció de la cadena de subministrament; des del fabricant fins a l’usuari final. Per a qui no ho trobi un fet preocupant, val a recordar que Andorra té 468 km quadrats i la Seu d’Urgell, Tolosa de Llenguadoc, Lleida, Perpinyà o Barcelona, són ciutats que estan a l’estranger. I que a les fronteres del riu Runer i Portà, si ho creuen oportú, et poden demanar que t’identifiquis. Certificat? No gràcies. Passaport, si us plau.