“Sempre s’ha fet així”

L’últim informe del Tribunal de Comptes dibuixa un retrat inquietant, però tristament familiar de com funcionen determinades entitats públiques. A l’Institut de l’Habitatge (INH), el director va rebre un augment de sou de 15.545 euros. Tot aprovat per un comitè que no tenia competències per fer-ho. Però hi havia un ministre a la sala, i això, segons sembla, ja ho legitima tot. Mentrestant, a Andorra Turisme s’han apujat sous per sobre de l’IPC “per retenir talent”, s’han fet contractacions fixes sense convocatòria pública, la targeta corporativa s’ha utilitzat alegrement. El director pot autoritzar fins a 100.000 euros tot sol, sense control previ. Quan el Tribunal de Comptes ho qüestiona, la resposta és invariable: “s’està treballant” per millorar el sistema. I com a cirereta, l’Agència de Protecció de Dades. La directora ha cobrat hores extres –cosa que no li pertoca– i una prima de 200 euros per... casar-se. Potser caldria començar a regular el codi de celebracions de l’administració: 200 euros per casament, 100 per bateig i, per què no?, una prima si el teu nebot fa la comunió. Tot plegat ens parla d’un model en què el servei públic es gestiona com un club privat, on les normes són orientatives i les excepcions són norma. I si el Tribunal de Comptes t’ho retreu, pots al·legar que “sempre s’ha fet així”. Bé, tampoc importa gaire el que diguis si ja saps que no et poden sancionar.