Paraula de cònsol

S’ha parlat tant de la censura del comú d’Escaldes-Engordany a l’exposició que es va inaugurar en fals la setmana passada que difícilment un servidor pot aportar gaire de nou al debat si no és reprenent un magnífic escrit que forma part del catàleg de la mostra. Cito literalment el text, que diu: “Acollim amb gran satisfacció l’exposició La censura és la comissària d’aquesta exposició, una mostra que posa el focus en la llibertat d’expressió i en els límits que sovint l’envolten. [...] Aquesta exposició [...] neix de la col·laboració amb el Museu de l’Art Prohibit de Barcelona, una institució que vetlla per transformar els episodis de censura en una eina de visibilització i reflexió crítica. Les obres que s’hi presenten [...] tenen com a denominador comú haver estat objecte de censura, prohibicions o rebuig per part d’institucions, autoritats o sectors socials diversos. El resultat és una mostra que no només exposa peces de gran valor artístic, sinó que també actua de mirall d’una realitat complexa, on la llibertat d’expressió continua sent qüestionada i, en molts casos, vulnerada. Els motius són múltiples: atacs a la llibertat ideològica, persecucions polítiques, discriminacions de gènere, invisibilització de col·lectius, entre d’altres. Tot plegat ens recorda que la censura, lluny de ser un fenomen del passat, continua present amb formes cada cop més sofisticades. [...] Convidem tothom a deixar-se interpel·lar, a obrir el pensament i a reivindicar, des de l’art, una societat més lliure, plural i democràtica.” Signa aquest escrit entre cometes la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, i té tota la raó...