Electricitat

A vegades, o potser gairebé sempre, quan hi ha sotragades als països de l’entorn en qualsevol matèria major, en aquest cas energètiques, hem de fer un repàs pràctic de la nostra competència d’acollir-nos a les nostres necessitats bàsiques, analitzant fil per randa les nostres capacitats per fer-hi front. És evident que a Andorra no disposem de la sobirania i independència, en la qüestió de la producció elèctrica pròpia, per abastir tot el territori de forma global. Disposem, no obstant això, d’un know-how remarcable que ens permet moure turbines i produir alhora energia hidroelèctrica, i renovable, i neta, a partir de l’estany artificial d’Engolasters, una bateria infinitament recarregable, sent la confluència d’una disposició hidrològica, que aporta l’energia potencial emmagatzemada per a la central de FEDA. Aquest sistema pot desenvolupar un 15% com a màxim de la demanda actual en consum. És per això que s’han complimentat convenis tecnicocomercials amb França i Espanya, per dotar-nos de l’energia elèctrica necessària. Les línies de transport són elements dinàmics que necessiten el seguiment i el manteniment convenient en continu. També cal disposar de la informació de la capacitat de servei, i eventuals avaries, en ambdós països veïns, per implementar i activar de forma automàtica o manual, el servei, derivant-lo adequadament. L’equilibri entre la producció i el consum és bàsic per no crear oscil·lacions, que agreujades amb altres variables afegides, com ara la temperatura, poden causar un col·lapse del servei i de la convivència social.