Dibuixant escenaris

El mapa polític andorrà comença a bullir, i s’han de consolidar estratègies i aliances que podrien marcar el futur del país. D’una banda, s’ha confirmat que Andorra Endavant (AE), de Carine Montaner, es presentarà en solitari a les eleccions. Sembla que és qui té les coses més clares i el lideratge més definit. Amb un discurs fermament identitari i crític amb formacions que considera intervencionistes.

Al centredreta es cou a foc lent una gran aliança que podria agrupar DA, Liberals, Acció i Ciutadans Compromesos. L’objectiu és clar: evitar la fragmentació del vot conservador i presentar una candidatura sòlida davant l’avenç de Concòrdia i la pressió d’AE. El problema serà trobar un candidat que acontenti totes les faccions i no tingui apriorismes amb cap de les formacions. Les converses giren entorn de dues fórmules: una coalició amb discurs unificat o una candidatura conjunta que respecti les sigles de cada partit.

Mentrestant, el Partit Socialdemòcrata i Concòrdia exploren un menú d’entesa que podria definir l’espai progressista per aconseguir una majoria sòlida. Tot i que encara no s’ha formalitzat, les converses avancen i podrien culminar en una coalició electoral amb altres formacions parroquials.

Un període clau en què els contactes entre formacions, les aliances estratègiques, seran determinants. En un sistema peculiar que combina representació nacional i territorial, assolir majories no és només una qüestió de vots, sinó també de geometria política.