‘Woke’

El moviment woke neix als Estats Units, a la dècada dels anys trenta del segle passat. Originalment, i en un principi, significava un cop d’atenció, una alerta als prejudicis i a la discriminació racial, amb un missatge que ens assenyalava la força del despertar en el marc d’una opressió social, en el camp d’una xacra com el racisme. A partir del segon mil·lenni d’aquest segle i en endavant, el terme woke ja es generalitza i desborda de significats, en el reclam de valors i punts de vista, protestant per tot tipus de presumptes desigualtats socials, des de les capes més progressistes polítiques i socials. Les minories, el feminisme que reclama unes polítiques d’igualtat, i les comunitats LGTBI han copsat i descobert un escenari valuós de representativitat, aliats en el caldo de cultiu d’un univers woke militant. Alguns sectors conservadors, en contraposició, perceben aquest moviment woke de forma despectiva, i com a front agressiu d’agitació que censura els valors i l’ordre tradicionals. Sense la necessitat de pertànyer a grups conservadors radicals, quan ara, des del sentit comú més entranyable, observem l’atrevida i analfabeta penetració de l’anomenat llenguatge inclusiu, de la mà del wokisme, que intenta desafiar la lògica establerta, amb una revisió brutal i una desconstrucció dels principis etimològics de la llengua, de la gramàtica i també, posats a fer, dels conceptes científics de la biologia elemental, ens adonem que les eines woke són un calaix de sastre universal, que serveix per a qualsevol despropòsit de la ignorància supina dels agosarats.