Creat:

Actualitzat:

Israel persegueix el “Gran Israel”. Res sembla aturar el camí cap aquest somni bíblic. Si per arribar-hi cal massacrar els homes, les dones i els infants que ocupen des de fa segles el territori ambicionat, no hi ha escrúpol, ni convenció, ni llei que no sigui violentada. Destruir sistemàticament els hospitals (fins al  darrer!), les escoles, els refugis de l’ONU i de la Creu Roja, impedir el pas d’aigua, medicines, aliments i combustible, bombardejar dia rere dia una població indefensa obligada a canvis continus d’ubicació, a què han enrunat les cases fins als fonaments, són mostres inequívoques de genocidi. ¿Qui en pot dubtar? Un genocidi televisat gairebé en directe. Fins quan durarà el procés d’extermini? ¿Fins que no quedi cap gazià viu ni cap rastre d’edificació, en una franja que fins fa poc ocupaven 2 milions de persones? Si Netanyahu i el seu govern d’extremistes no semblen tenir aturador en la seva deriva criminal, i si els EUA de Trump els dona total suport econòmic i militar, i fins i tot els esperona, ¿quin paper adopta Europa en aquest terrible drama? Deia Eli Wiessel amb tanta lucidesa que fereix profundament: “El que més dol a les víctimes no és la crueltat dels botxins, sinó el silenci dels espectadors”. ¿Fins quan Europa serà còmplice amb un silenci culpable? ¿Fins quan el món permetrà aquesta barbàrie en ple segle XXI?

tracking