Petits espais de vida

Hi ha coses que són de sentit comú i sovint no cal incidir-hi més, tot i que el cos t’ho demani, si altres plomes, escrits o informacions ja hi han fet una referència explícita i ho han explicat àmpliament. Alguns amb el seu característic sentit de l’humor, com l’Albert Villaró, a la seva Visura d’ahir, comparant les tiny houses amb les entranyables cases dels hòbbits de Tolkien i fent-nos, de passada, una classe magistral sobre l’ocupació de la Vall en temps immemorial. Ara bé, ha calgut un estudi encarregat pel Govern per certificar el que molt probablement ja era una evidència i reforçar la teoria dels nostres governants –què ha de dir un estudi encarregat pel Govern, oi? Seria tota una sorpresa i una excepció que digués el contrari. Però bé, la qüestió és que s’ha hagut de fer i malgrat que la proposta de les minicases visualment podria quedar bonica en un prat com el de Casa Rossell a Ordino –allà on s’havia de construir Grifols, recordin–, el cert és que aniria en contra mateix dels qui s’oposaven a l’ocupació de l’espai per mantenir el prat i la biodiversitat i en contra de l’optimització dels metres quadrats en un país on van escassos. No estic en contra de les idees originals i creatives, encara que ens recordin pel·lícules de ciència-ficció o hi estiguin inspirades, però del que estic convençut és que aquesta precisament no solucionaria el greu problema de l’accés a l’habitatge que té plantejat el país des de fa temps, sinó que amb l’objectiu de simplificar els espais de vida, acabaria plantejant-ne de nous, de problemes.