Sanitat saturada

No dic que el nostre sistema sanitari sigui dolent, ni de bon tros, penso que a Andorra no ens podem queixar de tot el sistema en general ni tampoc del nostre hospital. Una mica sí que ens podríem queixar de la CASS, però aquest és un altre tema. Del que sí que ens podem queixar és de la manca de professionals d’infermeria i de la manca de professionals de tot el sistema en general. Segons la vicepresidenta de l’OMS (Organització Mundial de la Salut), per a una població de 85.000 persones hauríem de disposar de 760 sanitaris i tan sols en tenim 515. Resulta evident que la població creix i els sanitaris, no. La problemàtica resulta bastant evident: disposem d’una formació universitària amb la casualitat que tots acaben estudiant a fora o fent un màster i ja no tornen. A banda que no se’ls reconeix cap especialitat, tan sols a les llevadores. El preu dels lloguers i la carestia de la vida són un gran hàndicap. Hauríem de portar sanitaris de fora? Com a la restauració, comerç, hoteleria, estacions d’esquí... Penso que també ho hem fet, però no prou. Encara que tampoc trobarien on viure tot i que ho poguessin pagar. Tot plegat fa que el temps d’espera per a la visita del metge i la mateixa espera a les consultes sigui molt elevat. I si mirem el retard en rebre la visita d’un especialista, ja resulta molt anguniós. Tan sols cal veure els dos mesos que pot tardar a tractar-te un fisioterapeuta o els quatre mesos perquè et visiti un cardiòleg... I ja no parlo de les llistes d’espera per obtenir una plaça en una residència pública. Però aquest ja seria un altre tema a tractar.