Tallers de masculinització

Farà aviat tres dècades que apareix el concepte de l’home metrosexual, neologisme que defineix l’home metropolità urbanita heterosexual, que es preocupa en extrem per la seva aparença, dedicant temps i recursos al seu aspecte físic i higiene personal. Aquest refinament, atribuït tradicionalment a la dona, fou exclusivament i únicament però, de caire estètic, dins d’un context de tendència i/o moda. Ara mateix, la dictadura feminista, instal·lada amb fermesa dins de l’ecosistema woke, i emparada per la contundència del políticament correcte, vol anar més lluny, penetrant en l’ànima de l’ésser humà, determinant i dictant unes noves línies de conducta masculines, hereves d’un patriarcat que situa la masculinitat com a potencialment perillosa. Aquest sistema revisionista, amb patent exclusivament hispana, l’ha comprat l’Administració andorrana, que ha donat un marge de confiança a alts funcionaris formats en un sistema en què la realitat binària biològica ha sucumbit davant d’unes polítiques de gènere inquietants que no retrobarem, per exemple, a França i a la resta d’Europa. Llegeixo que un formador valorat i premiat per una universitat valenciana, a requeriment del Govern d’Andorra, ha vingut a ensinistrar-nos en estratègies de com hauria de ser i comportar-se un home en la nova masculinitat, que proclama i preconitza el professor, segons el seu docte criteri. He de reconèixer que observant aquests tallers que s’han impartit, em trobo immers enmig d’una equidistància perfecta, respecte al meu esperit de tolerància i el de la constatació del ridícul més espantós.