Holt i Lenin

Dos llibres de gèneres ben diferents m’han entretingut les hores de lectura d’aquests darrers dies. Un encara l’estic mastegant per les reflexions que aporta i que m’obliguen de tant en tant a rellegir paràgrafs. El primer, la darrera novel·la traduïda al català de Kent Haruf, La balada de Holt (Edicions del Periscopi). Si la trilogia de Holt –Cançó de la plana, Capvespre i Benedicció (totes tres publicades a la mateixa editorial)– ja em va captivar, aquesta rebla el clau del reconeixement a un autor que amb una escriptura planera és capaç de fer-nos arribar les emocions basades en les relacions humanes d’una comunitat rural que afronta conflictes presents i del passat. És la lluita per la felicitat d’uns personatges emmarcats en paisatges que en l’imaginari de la lectura només conviden a la supervivència. Que l’aconsegueixin o no dependrà de si són capaços de superar les seves debilitats i pors. El segon llibre, el d’Albert Botran Si Lenin aixequés el cap (Ara Llibres), ens convida a reflexionar sobre una de les figures més importants del segle XX, sobre les seves fites com a dirigent de la Revolució d’Octubre, però també sobre les seves contradiccions i la perversió que al final desencadenen algunes de les seves teories dutes a la pràctica. Hi surten conceptes com la dictadura del proletariat, l’organització política, l’esquerranisme com una malaltia infantil del comunisme, l’aliança per necessitat entre proletariat i camperols, però també el pragmatisme d’arribar a acords amb la burgesia. N’hi ha per donar i per vendre. Una lectura apassionant que no deixa indiferents els amants del pensament i la política amb necessitat de rellegir.