L’aliança de la dreta

Llegia dilluns que s’ha produït una trobada entre alguns sectors dels partits o corrents ideològics de la dreta andorrana per establir contactes per a una possible col·laboració conjunta en els pròxims comicis. Una trobada per encaminar, si s’escau, la resposta als previsibles pactes Concòrdia-PS de cara a les eleccions, vist que la fórmula va tenir èxit en algunes parròquies a les comunals i que, per tant, podria fer perillar l’hegemonia demòcrata. És quelcom que pot arribar a sorprendre, perquè justament s’havia parlat de la creació d’una nova formació de dreta andorrana que condicionés la deriva de DA, que alguns consideren massa progressista, fins al punt d’haver llegit en alguna xarxa social que els taronges són ara un partit comunista (sic). De debò que de vegades no sé en quin narcopis la gent es compra el te matxa de l’esmorzar... Sigui com sigui, és evident que amb els números a la mà i tenint en compte el pes de la llista territorial, que una o dues parròquies puguin tombar cap a una banda o cap a l’altra pot condicionar fàcilment la majoria absoluta d’un partit molt desgastat pels anys al Govern, i que amb la qüestió de l’habitatge i de l’acord d’associació té un parell de pedres importants a la sabata abans de les eleccions. Però com sempre, més enllà dels partits hi ha les persones, i qui lideri DA pot condicionar les aliances del futur, i aquest pot ser el primer pas per valorar qualsevol aliança. Però per l’altra banda passarà el mateix, i és que el fet que el PS i Concòrdia estiguin condemnats a entendre’s no vol dir que sigui evident i fàcil l’entesa final a l’hora de repartir-se els llocs de les llistes... Veurem.