Cagada de gigawatts

Afegir-se a la conspiranoia és fàcil i temptador perquè, no ens enganyéssim, “haberlas, haylas”. Aquesta setmana l’apagada general que ha patit la península Ibèrica n’ha deixat diverses i de molt enginyoses. D’assaig de ciberatac total -des del Marroc- a errada humana, fins deliris en clau merengue per a desviar la derrota del Madrid a la final de la King’s Cup. El silenci estampa de les primeres hores, combinat amb el desconeixement de la ciutadania -entre els quals em compto- de com rutlla l’energia elèctrica, va donar credibilitat a tota mena de bajanades. Després van arribar les explicacions tècniques sobre les possibles causes de “l’anomalia” (?). I passat el tsunami tècnic-informatiu va anar quedant al descobert el motiu real de la desaparició -dilluns 28 d’abril a les 12.33 h- de 15 gigawatts de la xarxa elèctrica, que suposava el 60% de l’energia que s’estava consumint en aquell moment. Clar i català: LA COBDÍCIA. Hi ha un seguit de serveis bàsics i universals, com l’energia (elèctrica), l’aigua, la sanitat, l’educació, etc., etc. que, EN CAP CAS, repeteixo, EN CAP CAS, haurien d’estar en mans privades; perquè automàticament esdevenen mercaderia objecte de lucre. Hi ha un munt d’exemples de serveis privatitzats, en tots els àmbits citats i més. Per esvair dubtes causals, rematant la jugada sense vergonya ni pudor, dos dies després de la “cagada general”, Red Eléctrica anunciava beneficis trimestrals de 145,2 milions d’euros. Des de la privatització al caos infinit, les costures del sistema neocapitalista liberal salvatge que ens hem donat entre tots van saltant. L’últim que tanqui el llum! Quan les coses les fem bé s’ha de dir.