Mixt

Que el nostre Copríncep Macron, aquest cop abillat amb el vestit de president de la República francesa, ens comuniqui que l’acord amb la UE, si hi ha acord, serà mixt o no serà, no ens hauria de sorprendre sobre manera. Macron no disposa ara mateix, a França, d’uns suports polítics significatius al Palais Bourbon, el tall de formatge del qual s’assembla més a un trencadís gaudinià multicolor. El seu govern, instal·lat en un equilibri miraculós inestable, penja d’un fil de pescar que ha de surfejar en un mar de descontentament i de crispació generalitzada. Tot i així, Macron vol erigir-se en el paladí i líder de la UE, enfrontant-se amb totes les negociacions que pertoquin. Amb Mercosur, s’haurà de disposar obligatòriament de l’aval detallat de tots i de cadascun dels estats membres de la UE. Tot i el desig i anhel del Copríncep, que vol un desenllaç feliç de l’acord d’Andorra amb la UE, no pot fer-ne un cas particular, fet que ens dirigeix i ens aboca automàticament vers una decisió mixta, on els vint-i-set estats membres i els seus lands corresponents, si s’escau, hauran de validar el projecte d’acord unànimement. Els bous s’han de posar sempre davant del carro i no podem pretendre que ens avalin un text, cas per cas, que aniria deambulant pels parlaments europeus, sense disposar del clar sentit decisori del Poble andorrà. Entenc que davant d’aquest escenari, i per raons lògiques d’ordre, ara toca posar fil a l’agulla quant a esbrinar si la ciutadania andorrana referenda majoritàriament l’acord amb la UE, en un exercici de democràcia que ens caracteritza.