Cum clave

Sota clau. Aquesta és la traducció de cum clave, la paraula estrella d’aquesta setmana al Vaticà. Ben aviat, 133 dels 135 cardenals amb dret de vot es tancaran sota pany i forrellat a la Capella Sixtina fins que es posin d’acord –almenys 89 dels 133– i deixin entrellucar la fumata blanca que anuncia un nou bisbe de Roma. Les travesses no s’han fet esperar. Tan bon punt un pontífex acluca els ulls ad aeternum, es posa en marxa la maquinària que ha de rellevar el Sant Pare al capdavant dels catòlics. I mentre l’engranatge infal·lible s’engega, a Londres les cases d’apostes fan el seu agost situant els elegibles en els carrils de sortida, a l’espera que aquest impuls tan humà de mirar de fer pronòstics deixi algun rendiment per gaudir en aquesta vida terrenal. Fins a quin punt el fet que la major part dels cardenals hagin estat triats pel Papa Francesc determinarà un Pontífex de continuïtat? Chi lo sa! El cardenal que lidera les apostes és Luis Antonio Tagle, arquebisbe emèrit de Manila i expresident de Càritas Internacional. Seria el primer papa asiàtic des del sirià Gregori III. Un altre dels favorits a les travesses és el cardenal italià Pietro Parolin, actual secretari d’Estat del Vaticà i un vell conegut d’Andorra. Altres, com Matteo Maria Zuppi o el ghanès Peter Kodwo Appiah Turkson formen el cap de cartell. Els corrents subterranis, les converses de passadís –sense mòbil– es perllongaran tant temps com sigui necessari per arribar a un consens que a hores d’ara es concentra en menys de mitja dotzena de noms, però que –com el Nobel de Literatura– sempre pot donar alguna sorpresa.