De pilotes

De què podem parlar quan parlem de poder i pilotes. No és el dia de la marmota, però l’entrada de la setmana passada s’escau per continuar parlant de l’exercici del poder. Quan vostè llegeixi aquestes ratlles, el fet puntual que ha alimentat l’esperpent serà història. Fins que la pressió no va fer saltar la tapa de l’olla, el partit de demà –ahir per a vostè– només era una final de la Copa del Rei d’Espanya, amb el morbo esportiu que tenen els partits entre Barça i Madrid. El que havia de ser una “festa del futbol” va canviar de cop al bot arran de la roda de premsa –genial ocurrència– dels àrbitres designats per dirigir-la. Els homes de negre van gosar queixar-se de la pressió a què estan sotmesos i van tenir la gosadia d’assenyalar específicament els vídeos personalitzats que els dedica Real Madrid TV abans de cada partit. Vídeos que, dit de pas, formen part del manual de bones praxis de l’entitat blanca. A la cúpula de l’equip de la capital, és a dir, a Florentino Pérez, la cosa va ofendre tant que van boicotejar l’entrenament, la roda de premsa i la sessió fotogràfica prèvia. També va córrer la brama que no es presentarien a la final. Dir que l’estructura del futbol professional espanyol, de la federació a la lliga, passant pels àrbitres, és un niu de corruptes no és descobrir res. I que els clubs no són germanetes de la caritat, tampoc. Només és futbol? Potser no o potser sí. L’esperpent és una mostra de com se les gasta Florentino Pérez, amo i senyor de la casa blanca. És clar que, al final, tot dependrà (futur per a mi) de com acabés el partit d’ahir (passat per vostè). Qüestió de pilotes.