Evocar

Els sentits són la nostra finestra al món, el tacte, la vista, els sons, etc. Quan pensem en paisatges, sovint ens venen al cap imatges visuals, però l’olor d’un lloc pot ser igualment impactant. L’olfacte és un dels sentits més antics i està directament connectat amb el sistema límbic del cervell, que és responsable de les emocions i la memòria, segons els estudiosos. Això explica per què una olor pot desencadenar records tan vívids i emocions intenses. L’olor de la terra humida després de la pluja, la frescor i la brisa neta i fresca. Aquestes olors poden evocar sentiments de calma o acció, recordant-nos excursions i moments de tranquil·litat. L’olor de l’herba tallada, les flors silvestres i la terra. Aquestes olors poden evocar records de la infància, de jocs a l’aire lliure i de la vida rural. L’olor del cafè acabat de fer, el fum dels cotxes i l’aroma dels restaurants en un brugit de la ciutat. Les olors urbanes poden ser una barreja complexa que ens recorda la vida activa i dinàmica. L’olor dels llibres vells pot evocar records d’estudi i descobriment. En moltes cultures, les olors tenen un significat especial. En la cultura Índia, tenen un paper important en les cerimònies religioses i les celebracions. Les olors dels paisatges no tan sols ens connecten amb el món natural, sinó que evoquen els nostres records i emocions de forma inconscient.