Egocentrisme

Tot canvia, les modes, els costums, les formes de fer i de ser. I és en aquest canvi i evolució constant que hem de trobar el nostre encaix. A voltes en èpoques plàcides i de tranquil·litat i cordialitat, altres entre conflictes i polaritzacions extremes. La polarització política, que divideix l’opinió pública en dos extrems oposats, ha esdevingut un fenomen global que afecta la convivència i la cohesió social. Entre fluctuacions, guerres i interessos encreuats trobem a poc a poc l’encaix. Quan de sobte tot sembla tornar-se boig i estem a punt del col·lapse... No estem en una època políticament tranquil·la. La pau i harmonia que havia regnat des de fa dècades a la majoria de països occidentals es veuen alterades per canvis polítics i noves aliances i bases. La inestabilitat i l’egocentrisme s’apodera de governs i ciutadans i el que fins ara semblava una cosa n’és una altra. Els aliats canvien, per interès com acostuma a ser, i un enemic comú uneix faccions fins ara enfrontades. En aquest context, el populisme emergeix com una resposta a la percepció que les elits estan desconnectades de les necessitats del poble. Els populistes, tant de dreta com d’esquerra, utilitzen discursos provocant les divisions i dificultant el diàleg. Entre despesa en defensa i seguretat no hi ha forma de deixar pressupostos per a temes més socials. En aquest context, la societat es veu obligada a adaptar-se i a buscar noves formes de convivència i cooperació. Ha de ser i és possible trobar un camí cap a un futur més estable i just, basat en la recerca d’inspiració, d’ideals comuns que ens uneixin.