Prostitució i pornografia

Ens emplenem la boca amb les enormes possibilitats que ens ofereix la IA i encara no hem entès que en l’ecosistema global obert d’internet no hi ha opcions de posar portes al camp. Els continguts a la xarxa, amb una desbordant lluita comercial altament competitiva, que cerquen l’entreteniment, aconsegueixen estimular els instints primaris, amb les eines del conflicte i de la visceralitat. Amb un simple clic, tothom pot accedir a una infinitat d’índexs de matèries amb connotació pornogràfica. El fenomen OnlyFans, amb una oficina oberta a Andorra, ha posat el dit a la llaga, provocant unes reaccions que es podien preveure, en una comunitat en què es confon i es fusiona interessadament i en un mateix embolcall el dret, l’ètica, la moralitat i el risc reputacional. Val a dir que les xarxes ja van plenes de propostes i continguts que vehiculen la pornografia, amb la normalitat i llibertat més absoluta, fet que s’explica degut a una demanda desbocada per part d’un gros important de fidels consumidors. La guingueta de l’Institut de la Dona ha posat el crit al cel, fent l’amalgama errònia entre pornografia i prostitució, erigint-se, una vegada més, en l’instint de voler monitorar i monopolitzar el degut comportament d’una dona, segons el seu docte enteniment. És ben cert que la Història ens ensenya que sempre que s’han barrejat amb força, els adoctrinaments, les creences subjectives, amb el dret, n’hem sortit escaldats. Enmig d’aquesta nebulosa empírica, el Govern anuncia que encomanarà un estudi legal sobre la qüestió, o sigui que el debat segueix calent...