Què ens està passant?

Una onada psicòtica recorre la societat occidental”. Qui ho havia de dir, ens estem endinsant en una era de pànic: “Quan les coses comencen a fluir tan de pressa que el cervell humà esdevé incapaç d’elaborar el significat de la informació, a causa del caos, entrem a l’estat de pànic. Pànic és la incapacitat de prendre decisions perquè el que passa al nostre voltant és massa ràpid, massa complex i, per tant, indecidible”. Encegats per la cobdícia, anestesiats per les xarxes, ens hem aïllat -egoistes nosaltres tots- per conveniència i mandra, deixant el poder en mans d’una oligarquia tecnomilitarista. Hem oblidat la història, però la història sempre torna. “La bogeria dels bel·licistes europeus no té la seva arrel en una estratègia política, sinó en el col·lapse mental de la cultura occidental, incapaç d’afrontar el seu propi declivi irreversible. I (òbviament) en els interessos del complex militar industrial”. El kit de supervivència és una altra galindaina per reforçar l’ona de pànic que ens envaeix. Els indicadors eren visibles per a qui els volia veure. La depressió -la penúltima pandèmia- és “La patologia predominant de la generació que va aprendre més paraules d’una màquina que de la veu de la seva mare”. “La precarietat, l’aïllament i la soledat han desfermat una ona d’angoixa mental i de disfòria”. La negació d’una evidència no farà que la seva causa desaparegui. El futur immediat sembla poc encoratjador, però la via armamentista, la despesa milmilionària que està abraçant amb fervor Europa, forma part del problema, mai de la solució. (Cites: Art. Franco “biffo” Berardi, Ctxt 28/03/24).