Descarnat

Ens estan expulsant del país. Aquesta seria la conclusió a què un podria arribar després de llegir les cròniques de la conferència del professor d’economia i tertulià habitual d’alguns mitjans de comunicació espanyols Gonzalo Bernardos. La seva és la visió del capitalisme més descarnat, més deshumanitzat, la que obliga cada vegada més andorrans a prendre la decisió de marxar del país perquè aquí és impossible viure pels elevats costos de l’habitatge. I aquesta és la gran solució per a ell: una Andorra on només visquin els rics i la resta a viure passada la frontera, i així el país es queda sense classe mitjana, el pilar central del desenvolupament econòmic, sense tenir en compte les conseqüències socials, laborals i ambientals que això comporta.

L’estil provocador d’aquest tipus de personatges no ens hauria de fer perdre el nord a l’hora d’avaluar bé quin és el problema real per trobar-hi les solucions. Intervenir el mercat –encara que hagi estat tímidament i estiguem o no d’acord amb la seva profunditat– era una mesura necessària i de responsabilitat per part de l’Estat davant les dificultats de la ciutadania d’accés al mercat immobiliari, així com garantir l’habitatge assequible perquè compleixi la funció social que té assignada. Benvinguda sigui, en aquest cas, la rebaixa de requisits per accedir-hi.

Si fem cas de les tesis de gent com Bernardos, prioritzar beneficis econòmics a costa del benestar de les persones, només ens portaran més desigualtats econòmiques, més inseguretat laboral i més diferències socials.