Conquestes

Hi ha infinitat de sistemes i de mètodes per a conquerir voluntats. Probablement, les guerres obertes, que promouen algunes potències davant dels més dèbils, siguin l’exemple més cridaner en la recerca de la submissió. No obstant això, disposem d’infinitat d’exemples de violència, com el terrorisme, que poden posar de genolls puntualment, alguns estats. La Història de la humanitat ens ensenya com el fenomen de la colonització, sempre acompanyat del seu punt de violència associada, ha estat un mitjà altament promogut per aconseguir el domini de territoris, generalment quan aquests disposen de recursos energètics i/o estratègics. La progressiva descolonització posterior tampoc ha estat exempta d’estralls, quant als intents de recuperació de les independències successives. Aquestes pugnes i invasions tenen sempre un objectiu clar d’implantació demogràfica i econòmica. Algunes guerres es disputen sense disparar ni un tret: la Xina comprant deute sobirà i controlant tots els ports marítims estratègics del Mediterrani, l’Islam envaint barris residencials sencers, beneficiant-se d’unes laxes polítiques migratòries, que afavoreixen una multiculturalitat desordenada. En l’àmbit comercial i empresarial, hi ha tècniques de màrqueting agressives, que també recerquen doblegar la resistència del client potencial: el comerciant de la creperia de la Rotonda, jugant al límit amb les emocions i a cavall de l’insult, aconsegueix atreure cada tarda hordes de jove clientela, àvida d’una experiència de consum inusual. Queda clar que al final tot sàdic necessita un masoquista.