La pedra filosofal

El Govern d’Andorra li ha endossat al ministre de Relacions Institucionals un encàrrec colossal, que porta i suporta amb una flegma britànica, i també amb la discreció genuïna que el caracteritza: quasi res... Una llei sobre la despenalització de l’avortament, tot preservant i resguardant sine qua non l’statu quo, l’esquelet institucional del Coprincipat d’Andorra! D’entrada, amb les cartes del joc sabudes i marcades al foc, semblaria una missió impossible. Però el nostre Tom Cruise lauredià assumeix aquest repte distès i compromès alhora, a l’arena política del Vaticà. La despenalització gairebé unànime de l’avortament a Europa, la força que impregna el Copríncep Macron a aquest efecte, les victòries adquirides en la carrera d’obstacles dels Drets de la Dona, l’evolució de la bioètica, són dinàmiques positives que insuflen uns aires de modernitat, de canvis, que el Vaticà haurà de valorar, si vol ser actor, en un món que evoluciona a marxes forçades, per no quedar-s’hi relegat. El ministre s’ha acotat uns terminis, senyal que mesura de forma pragmàtica els tempos. El procés negociador no serà un camí de roses i a la tardor presentaria un projecte de llei sobre el Dret de la Dona a la despenalització de l’avortament, amb solucions imaginatives. Espero que el ministre no caigui en una emboscada, englobant un encàrrec legislatiu específic sobre la despenalització de l’avortament, embolicant-lo dins d’un suggeridor paquet woke multicolor, barrejat i combinat amb fragàncies d’identitat de gènere, que desafien la biologia binària. No adulterem una llei necessària.