La guerra 3.0

Els Estats Units com a proveïdors essencials, fins ara, dels recursos dineraris i també directament d’armament a Ucraïna, volen mesurar, en temps real, les capacitats d’una Unió Europea per enfrontar-se a un conflicte que ara mateix li va gran, i han activat un brusc cop de fre després del darrer desacord amb Volodímir Zelenski a la Casa Blanca. La UE, sempre tardana, que s’adona, però, del sobtat desequilibri de forces en aquesta ignominiosa guerra entre Ucraïna i Rússia, proposa fer de germà gran, accelerant unes inversions en rearmament global i il·limitat, mai vist dins del bloc occidental, que a mitjà termini, en el pla econòmic, provocarà un deute alarmant a Europa, i als seus ciutadans, fent saltar pels aires tots els topalls reguladors europeus de control financer. Probablement, els fons de l’Informe Mario Draghi de 800.000 milions anuals, que pretenien suturar la bretxa tecnològica europea en un entorn sostenible de llibertat, prosperitat, equitat, pau i democràcia, canviaran sobtadament de rumb i aniran íntegrament a nodrir aquesta indústria armamentista. França, que proposa col·locar i/o ampliar l’escut o paraigua nuclear, i Alemanya, com a potències contrastades en el business de l’armament, podran potser, en un primer temps, gaudir d’una lacònica benaurança econòmica. En tot cas, m’adono que els Estats Units, darrere el coixí de seguretat que els proporciona tot un oceà Atlàntic, observen com els líders i els no tan líders europeus entonen exaltats i atrafegats uns càntics de guerra que els seus antecessors ja van lamentar ara farà vuitanta anys.