Quan la llengua discrimina

Un dels grans problemes del desdoblament de gènere en la llengua és que cal aplicar-lo sistemàticament. Un no pot dir “Bon dia a totes i tots” i després seguir el discurs dient: “Estem tots aquí per parlar de tal cosa.” Bàsicament, perquè si es desdobla des de bon principi, quan no es fa vol dir que hom només es refereix als homes. Ai, las!, resulta que el que havia d’evitar la discriminació de gènere en el llenguatge acaba sent el més discriminador. Vegem un exemple pràctic d’aquesta setmana, obra d’un polític andorrà. En un article deia preocupar-se pels funcionaris, entre els quals (i cito textualment) “professors i professores, policies, bombers, duaners, banders”, etcètera. Si ens cenyim al peu de la lletra del que diu, a Andorra hi ha dones professores però no bomberes, i resulta que els duaners són tots homes! És evident que l’autor no pretenia discriminar per gènere, però, amb això del llenguatge tan políticament correcte, s’acaba caient en absurditats com aquesta, que a la pràctica sí que discriminen, perquè resulta que el nostre polític només es preocupa de les funcionàries que exerceixen de professores, però li importen un rave les que estan en altres branques de l’administració pública. No serà perquè els lingüistes contraris a aquestes transformacions ad hoc de la llengua no ho haguessin advertit, però és més fàcil remar a favor del corrent que no pas fer-ho amb les onades en contra. La part positiva de tot plegat és que, com a mínim, així els opinadors i les opinadores d’aquesta secció tenen material per entretenir els lectors i les lectores i criticar una mica els polítics i les polítiques del nostre país.