Espais patrimonials

Una de les millors inversions que pot fer l’administració és la compra de patrimoni per revertir-lo després en ús per la població. Una part de la gran quantitat de diners que han entrat en els darrers anys a les arques comunals a través de l’allau de permisos d’obres, hauria de servir per fer aquest tipus d’operacions de compra que al final acaben revertint en un bé públic. Tenir terrenys, bordes i/o edificis de propietat comunal allibera les administracions d’estar sotmeses al constant xantatge del lloguer privat per poder ubicar-hi un aparcament, unes dependències o centres ludicoculturals. És el que ja fa dies anem llegint que practica el comú d’Escaldes-Engordany. Serveixin d’exemple les darreres més sonades com són la borda a Copríncep De Gaulle i el Molí del Puadé l’abril passat; o el terreny a la Plana ja amb un objectiu definit per fer-hi un aparcament i un parc; o la compra conjunta del comú escaldenc amb el Govern de la borda Sabater i el terreny a l’entrada de la vall del Madriu... Queda clar que es compleixen diferents objectius segons el tipus de bé adquirit: d’una banda, la protecció de l’element, de l’altra, la rehabilitació, i, finalment, la destinació d’ús públic. En definitiva, es tracta de deixar una herència per a les generacions futures d’un alt valor patrimonial. Destinar diners a patrimonialitzar espais és una bona inversió perquè a part de donar-los valor, els conserva, els rescata de l’oblit i, a més, ajuda a frenar l’especulació.