Claredat

Si hi ha una qualitat que la societat en general aprecia dels polítics és la claredat, i honestedat, és clar. Claredat en els argumentaris, claredat en els posicionaments, claredat, en definitiva, en totes les qüestions i matèries que d’una manera o altra acaben afectant les nostres vides. I, sincerament, a hores d’ara, quan sembla que estem en un inici de debats sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea, el tema més important per al futur del país, hi trobo a faltar claredat per part d’algunes formacions polítiques que presten més a la confusió que a la comprensió. És cert que tal com he esmentat, som a l’inici d’un debat intens que esperem que esdevingui profund, però ja els dic d’entrada que em costa d’entendre allò del no amb matisos o del sí alternatiu quan el que ens trobarem és davant d’un referèndum amb resposta binària que no admet ni matisos ni alternatives. O encara em costa més d’entendre que una força política parroquial que forma part del Govern i de la majoria parlamentària doni llibertat de vot als seus afiliats –digueu-ne afiliats, votants o seguidors, tant se val– donant a entendre que això de l’acord tancat pel mateix executiu del qual formen part no se l’acaben de creure, per molt que afegeixin posteriorment que el seu compromís amb el pacte d’estat és ferm. De l’oposició, un s’ho pot esperar, és més, estic desitjant anar a escoltar-los en els actes que facin per aclarir-me els conceptes que fan servir. Però, sincerament, el posicionament de Ciutadans Compromesos el trobo d’una deslleialtat absoluta i si fossin coherents potser haurien d’acabar plegant del Govern.