No estic d'humor...

L’humor és la vàlvula d’escapament que més faig servir -la família em titlla de cínic- Les drogues recreatives són il·legals i ja no tinc edat per a segons quines collonades. De les legals, vaig escapar del tabaquisme fa molts anys i a l’alcohol li dono bàsicament ús social. Per fer uns riures, malgrat els lloables efectes terapèutics del cànnabis, darrerament abuso dels mitjans: premsa i TV, però sobretot TV. Els espais de notícies, des dels locals d’ATV, fins als TN de la CCMA, passant per la resta de públiques i privades majoritàriament dels veïns de baix són la pera. No ho dic per la professionalitat de la realització o dels presentadors, que en això cadascú té les seves preferències. L’humor li posen a les declaracions i actes dels protagonistes de la informació. Per això considero que van errats obrint els espais amb els temes de política -nacional o internacional-, ja que després se sol encadenar amb temes de societat, la cultura i els esports. Dic error perquè el que més sovint succeeix és que el millor gag és polític... I després mantenir el nivell i l’interès per la resta de seccions es complica notablement, tot i que s’ha d’estar sempre atent als esports perquè de tant en tant hi salten autèntiques perles d’humor absurd. No posaré cap exemple, segur com estic que vostè ja en té més d’un guardat a la tupina d’ambdues categories. Sortosament, al final sempre hi ha la previsió del temps, que ens vol fer creure que el que acabem de presenciar era un espai informatiu seriós d’actualitat. I que les declaracions que més ens han fet riure per no plorar o per plorar de riure eren reals.