La sort de les màquines
El primer portàtil que vaig tenir era un totxo que em va costar, si mal no recordo, unes dues-centes mil pessetes i que va durar molts anys, tot i les seves mancances i la desgràcia que va patir el primer dia.
En arribar de la botiga el vaig guardar i, de nit, ja tard, després de sopar, el vaig desempaquetar per posar-lo en marxa. El vaig deixar sobre la taula del menjador i, un cop endollat, el vaig encendre; abans de fer res, vaig anar a la cuina a buscar un got de llet freda.
Encara no feia ni cinc minuts que l’estava configurant quan en un mal gest vaig tombar el got i la llet va caure sobre el teclat. Vaig reaccionar de pressa al moment de pànic: el vaig dur a la cuina, el vaig posar cara avall i després el vaig eixugar amb paper de la millor manera que vaig poder. Aquí va acabar la primera aventura, però no la seva vida.
L’endemà el portàtil es va engegar com si res i va tenir una llarga vida útil, de més de deu anys, sense cap problema. Mai més ben dit: un miracle de la ciència.
Després he comprat d’altres portàtils. El que tinc ara és un MacBook de la família Apple que fa un parell d’anys també va patir la seva contingència, en aquest cas un cop empaquetat i abans d’obrir-lo.
El vaig comprar a una botiga de la capital i el portava al cotxe el dia que, aviat farà un parell d’anys, vaig patir un accident a la carretera d’Anyós. Em van portar a l’hospital; també algú va acompanyar la meva dona, i el cotxe va quedar a la vorera de la carretera. No sé quant de temps va passar des que es va produir l’accident fins que la policia se’n va fer càrrec i el va dur al dipòsit comunal. L’endemà, quan el meu fill va anar a buscar-lo, la caixa de l’ordinador seguia al seient del darrere, esperant començar el seu cicle de vida.
Amb les coses materials que adquirim s’ha de tenir una mica de sort. Sort que no s’espatllin o que les trenquis tot just començar. De vegades et fa molta il·lusió una càmera, un cotxe, un bolígraf o qualsevol menudesa i, de primer moment, falla o té alguna pega. D’altres, succeeix el contrari, la sort és del teu costat. El portàtil de la llet va viure molts anys; el de l’accident també forma part de la meva vida. Les màquines, de moment, no tenen consciència; per si de cas, convé tractar-les bé per si un dia es desperten.