L’entorn

Sempre he cregut molt encertat el segon paràgraf del preàmbul de la nostra Constitució, tant quan ens estimula a “adequar” com quan ens empeny a “regular”. Em permeto copiar-lo avui en el seu 33è aniversari:

“Conscient de la necessitat d’adequar l’estructura institucional d’Andorra a les noves circumstàncies que comporta l’evolució de l’entorn geogràfic, històric i socio-cultural en què es troba situada, així com de la necessitat de regular les relacions que, dins d’aquest nou marc jurídic, hauran de tenir unes institucions que troben els seus orígens en els Pareatges,”...

L’evolució de l’entorn, diu. Sens dubte. També l’any 1993 va entrar en vigor el fonamental Tractat de Maastricht, impulsor dels pilars de la UE i inici de la unió de nacions. Aquell any amb 12 estats membres, avui amb 27, com sabem. L’entorn va evolucionant, sempre amb noves circumstàncies. Avui, amb la nova guerra de l’Iran on també la força militar guanya al dret, com escriu Lluís Foix. Una guerra més d’agressió desencadenada ara per Donald Trump i Benjamin Netanyahu, una acció unilateral i contrària al dret internacional. Sí, ja ho sé: el sinistre règim dels aiatol·làs no és cap model de llibertats i drets, però és fal·laç comparar. Volen canviar el mapa del Pròxim Orient i, per ara, l’únic guanyador és Netanyahu. Europa, la UE, no hi és. Desapareguda. Aquest és el problema: la política exterior comunitària està en mans dels estats i tenen punts de vista diferents. No poden actuar com a Unió i aquesta no controla els esdeveniments ni les circumstàncies. No té opinió, més enllà de respostes particulars com la possibilitat d’una dissuasió nuclear plantejada per Emmanuel Macron i ampliada a altres socis europeus, com el genèric No a la guerra o crides a la contenció, amb embolics i contradiccions per part de la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, i del mateix canceller Friedrich Merz, ensenyant la poteta prussiana. Europa s’hi juga molt.

Potser a la reunió del Consell Europeu de demà i divendres a Brussel·les s’arribarà a una posició comuna. Temes clau i crítics de la reunió: seguretat i geopolítica al Pròxim Orient i a Ucraïna, crisi energètica, defensa i migració. Prioritaris, segur.