Ja han passat 33 anys

D’aquí a tres dies, 33 anys! O sigui, des del moment que es va aprovar la Constitució que va projectar Andorra cap a la modernitat institucional. Un objectiu que moltes persones creien que no es podria aconseguir, tot i la voluntat evidenciada almenys des de l’any 1978, tant pels polítics de l’època com per la ciutadania. Molts havien picat pedra i van poder comprovar com la seva tossuderia es veia, per fi, recompensada. En aquell dia, un sistema encara feudal per alguns dels seus aspectes es va transformar en un instrument jurídic útil i necessari, que posava el ciutadà al centre del joc. Per cert, la negociació entre les diferents parts implicades es va veure comminada a tractar i resoldre nombrosos esculls i obstacles que, fins llavors, semblaven del tot insuperables.

Un d’ells era el reconeixement internacional del Principat, que havia suscitat nombroses controvèrsies, jurídiques i polítiques, en els temps anteriors. Una altra el paper institucional a assignar als Coprínceps. Així, qui recorda avui que la justícia es dictava aleshores al nom dels caps d’estat i no al nom del poble, com és tradició en els països democràtics. I la llista dels acords a negociar era, en aquell moment, infinita, fins al punt que la majoria de ciutadans temia que no s’arribaria mai a aconseguir aquest objectiu tan desitjat. Sortosament, la voluntat i la bona predisposició de tots ha permès vèncer aquestes dificultats i transformar Andorra en un estat de dret. I es pot comprovar com els opositors a aquesta reforma cabdal han anat canviant d’opinió al llarg dels anys i s’han sumat al quasi 75% dels electors que van expressar la seva adhesió al nou model institucional.

Avui en dia, no es pot discutir que la nostra Carta Magna s’adequa a les necessitats del país. Tot i això, una part de la societat opina que algunes reformes constitucionals serien necessàries per continuar aquest camí. Ara bé, és imprescindible emprar la màxima prudència en aquest àmbit, per no danyar un equilibri que es fonamenta en una tradició de més de 700 anys. Per tant, en el cas que es vulguin introduir algunes modificacions constitucionals, caldrà que imperi, altra vegada, l’esperit de consens dels anys 1990.