8M, més enllà dels discursos
El 8 de març és necessari perquè ens recorda una veritat incòmoda, la igualtat encara no és completa.
El Dia Internacional de la Dona no és una celebració simbòlica ni una jornada de flors i discursos buits; és, sobretot, un moment per mirar enrere, valorar els avenços i reflexionar sobre tot allò que encara queda per fer.
Andorra ha fet avenços importants en les últimes dècades. Les dones han anat guanyant presència en la vida pública, en la política, en el món empresarial i en molts altres àmbits que històricament havien estat dominats pels homes.
Tanmateix, el progrés no pot amagar les contradiccions que encara arrossega la societat andorrana. Les desigualtats salarials continuen existint, la conciliació entre vida laboral i familiar encara recau majoritàriament sobre les dones i molts sostres de vidre encara no s’han trencat del tot. Massa sovint, la igualtat es defensa amb paraules, però costa molt més materialitzar-la amb decisions valentes.
Hi ha també debats que posen de manifest fins a quin punt Andorra encara manté tensions entre modernitat i tradició. Els drets reproductius que en altres països europeus fa temps que formen part del consens social continuen generant polèmica aquí. Això demostra que la igualtat real no és només una qüestió de lleis o d’imatge internacional, sinó també de valentia política i maduresa col·lectiva.
El veritable sentit d’aquesta jornada és precisament aquest: recordar que els drets no són immutables i que cada generació té la responsabilitat de consolidar-los i ampliar-los. La igualtat real no es construeix només amb lleis, sinó també amb canvis culturals, amb educació i amb una voluntat col·lectiva de construir una societat més justa.
El 8 de març no és només un dia per reivindicar. És també un dia per reconèixer el camí recorregut per moltes dones que, sovint en silenci, han contribuït a transformar Andorra.
De fet, no hauria de ser només una jornada de commemoració. Hauria de ser un recordatori incòmode que el camí cap a la igualtat encara és incomplet. I que una societat que es vol moderna i avançada no es pot permetre avançar només a mitges.