Qualitat de vida

El conte del pescador que no volia fer fortuna, transportat a Andorra, ve que ni pintat. No sé si el coneixen. Per si de cas, escric una petita versió aplicada al Principat.

En l’adaptació que ara ens ocupa ens desplacem fins al 1960 i ens trobem amb en Josep, un senyor de quaranta anys, que en aquella època tenia un petit negoci a Andorra la Vella, també un hort, alguns cavalls pasturant per la muntanya i molt temps lliure. Cada tarda anava al bar del poble, on jugava a la botifarra o a la brisca amb els amics, i més tard tornava a casa amb la dona i els fills. Podríem dir que era un home feliç, sense complicar-se la vida.

Un dia al bar es va trobar un foraster que tenia un grapat de diners i que va intentar fer-li entendre com podria progressar i millorar a la vida. L’estranger s’havia fixat en la botiga d’en Josep i li semblava clar i evident que podia créixer i enriquir-se, de manera que li va proposar comprar altres coses, més material i ampliar el negoci.

“De què em serviria?”, va preguntar amb innocència en Josep. “Home! Guanyaries molts més diners. Tenint en compte que aquest país s’obrirà de cara al turisme, l’ampliació de negoci et permetria comprar terreny, ampliar el ramat i tenir noves perspectives de negocis.” “Segueixo sense veure clars els avantatges del que em proposes”, va dir en Josep.

“Series més ric, fins i tot podries muntar altres negocis. Pensa a dedicar-te a l’hostaleria o construir edificis i guardar els beneficis al banc.”

“I de què em serviria tenir tants diners?”, va insistir en Josep.

“Doncs, d’aquesta manera, quan siguis gran no hauràs de preocupar-te per res i faràs la vida que sempre has volgut, allò que et ve de gust.”

“De debò, que no ho veig”, va contestar en Josep. “Fa molts anys que faig el que vull. Visc la vida al meu ritme, sense presses. La feina no m’ofega. Soc feliç a casa amb la família. A més, quan vull surto a la muntanya a veure el ramat i passejar pels llacs, i gaudeixo del paisatge de les Valls. M’hi trobo bé. Cada tarda, cap a les sis, plego de la feina i vaig al bar, on jugo a les cartes amb els amics. No, de veritat que no entenc el teu raonament... per què treballar tant, tenir tants maldecaps i tants negocis, si a la llarga arribaré al mateix lloc que ara estic vivint?”